Imatges i lletres

El dilluns 23 de desembre el Punt de Lectura va obrir les portes per mostrar la combinació de dos vessants  del món de l'art: la pintura amb les obres de Montserrat Gras i la poesia amb els versos de Isabel Barriel.

La Montserrat Gras és va presentar com una nova artista que tant sols fa quatre anys que es dedica a la pintura. Els seus quadres agafen força a través del color i l'aplicació de capes de vernís. Cada obra pren forma amb l'expressió del seu estat d'ànim, així els verds, blaus i liles s'enfilen dins el llenç reflectint el moment que viu.

El Punt de Lectura ha volgut acompanyar aquesta expressió plàstica amb l'obra poètica de Isabel Barriel(Barcelona 1953), autora del poema "Esclat de llum"  recitat per Manu Guix  a Catalunya Radio aquestes festes de Nadal.

L'obra d'una i altra "Imatges i lletres" han volgut tancar aquest any 2013 l'activitat del Punt de Lectura.

                      "..Tot harmonia del constant moviment,
                      és coreografia al nostre univers
                      i sortidor de mots per escriure un vers."
                                                                                  I.B.

Preparem el Nadal

S'acosta Nadal. Poc a poc anem recuperant les figures del pessebre que havíem desat l'any passat, en una capsa, al fons de l'armari. Aquell armari de les coses que només utilitzem una vegada l'any. Després rescatem els ornaments per guarnir l'arbre, mentre els petits de la casa s'il·lusionen trafiquejant d'un cantó a l'altre per escampar-ho tot i mirar cada una de les peces una i una altra vegada. 

El passat dilluns 9 de desembre la Mª Dolors Puig va venir al Punt de Lectura per donar un toc d'originalitat als preparatius nadalencs. Aquest any, també podem decorar la taula pel dinar de Nadal o senzillament canviar les garlandes que curosament havíem guardat l'any passat i substituir-les pels tres Reis d'Orient que hem confegit amb la Mª Dolors o... potser ella mateixa, ens ha ajudat a buscar allò que tal vegada desitjavem! 

                                                                                                                     

Contes de quan es fa fosc més d'hora

És la tardor, cauen les fulles i comença a fer fred. Un fred que costa recordar des de l'any passat.

Fins ara pels carrers de Salomó sentíem les cridòries dels nens i les nenes corrent en sortir de l’escola: 

-Maria, espera que vaig a buscar el berenar! -Ara vinc que vaig a buscar a l'Abril! -Heee! Paula no corris que ja ve el Juan Antonio i el ........

Però ara que el dia s'escursa, les coses canvien. Ahir al Punt de Lectura va venir una persona especial. Va venir una Contacontes que es diu Imma Pujol.

La Imma ens va explicar Contes de quan es fa fosc més d'hora. No podia ser d'altra manera.

 Ens va explicar un conte d'un núvol gras i gros que es passejava pels pobles del voltant per deixar anar unes gotetes d'aigua, però els seus vilatans sempre li deien que no podia ser, que no era el moment. En arribar a Salomó, no us penseu que van dir que si, perquè va ser ben bé al contrari. Va trobar-se a l'Albert que li deia: no deixis anar les gotes d'aigua.  És temps de collir olives. Hem de fer l’oli nou!

Sortosament va trobar l’indret adient per aturar-se i una preciosa flor se'n va beneficiar.

Però no us penseu que aquest va ser l'únic conte. Ens va explicar també el conte de l'Home del sac. Aquest va fer pensar una mica a tots aquells nens i nenes que a vegades no volen escoltar als seus pares. Per sort aquí a Salomó n'hi ha pocs que no escoltin! Doncs això que et posin dins un sac i et facin cantar  no és massa agradable. És millor cantar amb la cara riallera i que tothom et vegi per dir-te que ho fas molt bé. Tot i això la història es va acabar bé.

Finalment ens va explicar un conte de por. Un conte que també té relació amb la tardor, concretament amb el dia de Tot Sants. El dia que dediquem als difunts i segons diuen les llegendes, les ànimes  van a les cases per visitar els parents. Aquest va ser el cas d'en Pere que no va recordar les tradicions que li havien ensenyat. Per sort  la castanyera el va alliberar del fantasma del seu oncle.

Tot plegat va ser molt entretingut i divertit, així que li vam dedicar un fort aplaudiment. Però no us penseu que va ser un aplaudiment normal i corrent, doncs també ens en va ensenyar a fer. Era un picar de mans diferent, a vegades tenia un mocador, a vegades dos mocadors, a vegades un plat, a vegades....

Esperarem que en vingui moltes més de vegades per ensenyar-nos noves maneres d'aplaudir i sobretot molts més contes. 

VIATGE AL PAÍS BASSARI (Senegal)

El passat dia 7 d'octubre en Pauline Boubane  ens va donar a conèixer el seu país d'origen: Senegal, concretament el poble bassari al qual pertany. Ens va explicar que gran part del poble bassari és animista i conviu  amb un nombrós grup  de cristians i un altre de musulmans.

En Pauline  pertany a l' "Associación para el desarrollo bassari" per mitjà de la qual creen un vincle entre la tradició i el món modern per tal de facilitar un futur millor a les noves generacions. Un dels objectius principals és l'escolarització dels infants. Tasca que no sempre és fàcil  la por dels pares  a allò desconegut .

 Ens va explicar que l'organització social del seu poble era molt diferent a la nostra i el concepte de família també varia. El poble bassari animista i musulmà és polígam, aquest fet implica una vida familiar diferent respecte la resta . El primer fill masculí d'una parella se li posa el nom de Ithiar que vol dir el primer, el primogènit. En el cas dels animistes i els musulmans els homes poden tenir molts Ithiar, fills primogènits de mares diferents , en canvi la dona només té un primogènit. El grup cristià manté l'estructura de la família segons mana  la religió.

Quan els fills tenen 7 anys abandonen la casa dels pares i passen a viure en comunitat, amb altres nois i noies que tindran cura d'ells i els educaran.

Entre els 15 i 16 anys els nois celebraran la Festa de la Iniciació que significa renéixer "fer-se home". La cerimònia segueix un ritus en el qual els nois hauran de demostrar que ja són adults. Duen  a terme lluites, caceres.. en les quals s'han de defensar de l'adversari adult que els posa a prova i posteriorment els acollirà  en la nova etapa.

Les noies també tenen una celebració similar per la qual són reconegudes com a dones adultes i ja poden tenir fills.

En Pauline, és de religió cristiana. Ha cursat estudis superiors fet que li ha permès conèixer altres indrets, relacionar-se amb cultures diferents i compartir les vivències personals del seu poble.

Ithiar Boubane ens ha portat  de viatge al País Bassari de Senegal

Aquells trens. Aquests trens. Quins trens?

El passat dilluns dia 2 de setembre el Punt de Lectura va acollir l'Associació d'amics del ferrocarril de Valls i l'Alt Camp. Ens van oferir una xerrada que va complementar l'exposició sobre el ferrocarril que aquest passat més d'agost va tenir lloc a Cal Cadernal.

Vam fer un recorregut des dels inicis de la màquina de vapor i els avenços que va suposar en el transport, sobretot de mercaderies: matèries primeres per a la industria, distribució dels seus productes, els articles de l'agricultura del país, etc. Alhora també va generar una gran demanda per fer front a la construcció de màquines, vagons, rails, etc. Tot això va dinamitzar el mercat i es van crear grans empreses i bancs tot consolidant el sistema capitalista. Aquesta evolució va ser possible gràcies a la construcció de la xarxa ferroviària, la qual unia ciutats puntals del comerç. En mig d'aquest procés situem la creació de la línia ferroviària Vilanova-Sant Vicenç-Valls-Picamoixons, en la qual es troba l'emplaçament del nostre municipi. Fa 130 anys que el ferrocarril va arribar a Salomó.
El tren va contribuir a dinamitzar les activitats econòmiques del poble: es transportaven bocois de vi, garrofes i bobines de roba de la fàbrica. També va facilitar el trasllat de passatgers. Valls es va convertir en un centre molt important per Salomó gràcies al contacte a través del ferrocarril. Durant molts anys, la major part del jovent anava a fer els estudis superiors a l'institut de Valls.
Poc a poc, però, els nous criteris de gestió de RENFE van fer que els combois de passatgers fossin cada cop menors. En canvi, en l'actualitat hi ha un intens tràfic de trens de mercaderies amunt i avall en horari nocturn. Vagons i vagons de contenidors passen per Salomó en direcció a Barcelona, sobretot al port, per a ser embarcats per a l'exportació. Seria desitjable que es recuperés el tren com a un servei als ciutadans i contribuís al trasllat dels passatgers com havia estat en un principi.

 

El Punt de Lectura surt a la fresca amb "Les Clandestines"

El passat dilluns 12 d'agost El Punt de Lectura va sortir a la fresca fent un tast de cervesa  "Les Clandestines".

Les Clandestines és una cervesa elaborada de forma artesana d'alta fermentació. El tast es va fer de tres cerveses tot i que el seu producte és més extens.

Les que vam tastar van ser l'Espelta: de color groc pàl·lid, opaca; d'olor fresca i dolça, subtilment àcida i poc amarga. Elaborada amb maltes d'ordi i d'espelta. 

La Rossa: la més suau i refrescant. Elaborada amb malta i llúpol ecològic.

Farigola: propera als gustos característics de la cuina mediterrània. De color ambre, amb l'aroma de farigola combinada amb una amargor mitja. És elaborada amb maltes Pale, Crystal, Munich i blat amb un toc de flocs de civada i farigola.

Els assistents van poder gaudir no solament del tast de les cerveses sinó també de l'explicació del procés d'elaboració i d'algunes observacions que cal tenir en compte per assaborir una bona cervesa.
Tot plegat va conformar una nit esplèndida !

Comença l'estiu!

Hem iniciat la temporada d'estiu i ens hem estrenat amb una xerrada de la podòleg Neus Moya. Ens ha parlat de "Com tenir cura dels peus". De ben segur que moltes vegades ens hem plantejat si el calçat que portem és prou adient pels peus, si és bo o no que els petits de la casa vagin descalços, si ens tallem bé les ungles o.... La Sra Neus Moya va donar resposta a aquestes i altres inquietuds que van anar sorgint al llarg de la xerrada. La seva exposició va ser molt didàctica i amena tot visualitzant els resultats que se'n deriven  d'una bona actuació o no a l'hora de  tenir cura dels nostres peus.

Sembla ser que a tots ens preocupa el tema de la salut i així ho va demostrar el públic assistent que abastava diferents franges d'edat.