Un any més hem celebrat el Dia Mundial de la Poesia amb una revetlla poètica.
Hem festejat Francesc Vicens Garcia, conegut popularment com el Rector de Vallfogona, amb la lectura del poema "Tant si baixes la vista vers la immunda" en algunes de les llengües que es parlen al nostre municipi: francès, italià, rus, ucraïnès, castellà, català ...
La festa ha continuat amb la intervenció del Sr Xavier Roig Fonseca que ens ha presentat la seva obra "Estratègies de viure 1965-2020"
El llibre recull la seva producció poètica des dels anys 60 fins l'actualitat. Part d'aquesta obra està també recollida en dues publicacions a banda. La seva poesia és "un passeig per la vida". Ell mateix la defineix com una poesia vital que expressa amb la paraula les emocions que li provoquen les vivències en diferents èpoques de la seva vida.
Seguidament com ja és tradició hem confegir el poema col·lectiu que pren com a títol l'últim vers del poema de Francesc Vicent Garcia.
SEMPRE, FIDEL LECTOR, SERÀS UN ASE
Ho seràs
encara que no llegeixis.
El cant de l’ocell
es desperta
en aquell
que no llegeix,
i jo l’estimo.
Moltes
vegades penso en el cavall
que tenia el
pare, com l’estimava!Qui ens ho
havia de dir,
tants anys i
encara som aquí.
I tant si
com no serem fidels.
No cal
escarrassar-se en comptar les hores,
les hores ja
compten per tu.
Lector de
llibre de butxaca,
la poesia
ens fa a tots una mica més humans
I cal llegir
més per deixar de ser ases.
Si ets bon
lector,
Mai seràs un
ase...
Sempre creiem
que l’ase és un altre
“Mentre la
nina malalta jau al racó”.
Tant si vols
com si no vols ho diré:
Se el que he
vist i el que m’han dit
Però el
millor és el que he llegit!
Llegir a
casa, al tren, a la muntanya,
sempre poder
llegir i escoltar un poema.
Però ara
aparquem els ases i gaudim
dels colors,
olors i flors de la primavera.
L’esclat de
color que s’anuncia
farà girar
les pàgines per trobar la resposta, blava.
Obrim una
finestra en aquest cel tancat.
Mirem la
terra que aixeca polseguera
amb la mort
de la floreta...
I quan
aconseguim la felicitat,
tanquem la
porta i fruïm
perquè de
Joans , Joseps i ases
sempre n’hi
haurà a totes les cases.
