dijous, 23 de març del 2023

DIA MUNDIAL DE LA POESIA


Un any més hem celebrat el Dia Mundial de la Poesia amb una revetlla poètica. 

Hem festejat Francesc Vicens Garcia, conegut popularment com el Rector de Vallfogona, amb la lectura del poema "Tant si baixes la vista vers la immunda" en algunes de les llengües que es parlen al nostre municipi: francès, italià, rus, ucraïnès, castellà, català ...

La festa ha continuat amb la intervenció del Sr Xavier Roig Fonseca que ens ha presentat la seva obra "Estratègies de viure 1965-2020"



El llibre recull la seva producció poètica des dels anys 60 fins l'actualitat. Part d'aquesta obra està també recollida en dues publicacions a banda. 

La seva poesia és "un passeig per la vida". Ell mateix la defineix com una poesia vital que expressa amb la paraula les emocions que li provoquen les vivències en diferents èpoques de la seva vida. 


Seguidament com ja és tradició hem confegir el poema col·lectiu que pren com a títol l'últim vers del poema de Francesc Vicent Garcia.

                                    SEMPRE, FIDEL LECTOR, SERÀS UN ASE

Ho seràs encara que no llegeixis.

El cant de l’ocell es desperta

en aquell que no llegeix,

i jo l’estimo.

Moltes vegades penso en el cavall

que tenia el pare, com l’estimava!

Qui ens ho havia de dir,

tants anys i encara som aquí.

I tant si com no serem fidels.

No cal escarrassar-se en comptar les hores,

les hores ja compten per tu.

Lector de llibre de butxaca,

la poesia ens fa a tots una mica més humans

I cal llegir més per deixar de ser ases.

Si ets bon lector,

Mai seràs un ase...

Sempre creiem que l’ase és un altre

“Mentre la nina malalta jau al racó”.

Tant si vols com si no vols ho diré:

Se el que he vist i el que m’han dit

Però el millor és el que he llegit!

Llegir a casa, al tren, a la muntanya,

sempre poder llegir i escoltar un poema.

Però ara aparquem els ases i gaudim

dels colors, olors i flors de la primavera.

L’esclat de color que s’anuncia

farà girar les pàgines per trobar la resposta, blava.

Obrim una finestra en aquest cel tancat.

Mirem la terra que aixeca polseguera

amb la mort de la floreta...

I quan aconseguim la felicitat,

tanquem la porta i fruïm

perquè de Joans , Joseps i ases

sempre n’hi haurà a totes les cases.