El Punt de Lectura ja ha fet dos anys!
Per celebrar-ho, tot coincidint amb la Festa Major, s'ha fet una passejada pel record i hem parlat de com es vivia abans la Festa Major tot utilitzant aquella expressió dels nostres avis: "La Festa Major d'anys ha"
El dia 3 de maig, la Santa Creu, és una festa important per tots els salomonencs però si mirem el passat podem dir que era quelcom més, que hi havia un abans i un després de la festa.
El soroll característic del matalasser, el Jaume d'El Catllar al batre la llana, el Roman de Valls que passejava pel carrer amb la bata tacada de pintura. No s'acabava la feina, havia d'emblanquinar la cuina i deixar-la a punt. Calia fer una neteja a fons, doncs la casa s'ompliria de convidats, tants que fins i tot algunes cases tenien cuinera ens comentava l'Alfred R. Els preparatius ja indicaven tot un esdeveniment.
El Joan F. ens explicava que la Festa Major significava fer uns bons àpats als quals no tothom hi estava acostumat. S'havia de matar el pollastre o l'ànec o el conill o aquell bestià de corral que s'havia engreixat durant l'hivern pel gran dia. El carnisser també matava un vedell i el pastor el xai.... això volia dir carn a la brasa amb patates llargues fregides per esmorzar. El dinar segur que encara era més generós i suculent.
Estrenar vestit també era obligat, un vestit que amb el pas del temps anava incorporant nous elements, màniga llarga per quan feia més fred, un collet que el tornava a fer nou...
El 3 de maig era el dia important. Arribava la gent al poble, no només els parents i amics que es reunien per celebrar la festa, era també dia assenyalat pels pescadors de tota la costa començant per L'Ametlla fins arribar a Sitges venien a venerar el Sant Crist. Amb tren o amb carro anaven entrant al poble on ja s'havien instal·lat les torroneres amb les parades de torrons.
Ja podia començar la processó! Les noies portant el pa beneït encapçalaven la processó i després cap a missa per venerar la Imatge.
Però un dels actes més esperat era el Ball. Primer el Ball de vermut i després de dinar el Ball de tarda compost per 8 balls de dues cames. Això volia dir que un mateix ball es podia repetir dues vegades.
Balls que ja estaven emparaulats amb antelació. I des del "palco" amb les mirades atentes, les mares prenien nota dels pretendents que rondaven les seves filles. I a la nit, tornem-hi! Encara restava l'anhel de fer la mitja hora amb el pretendent escollit.
I tal com ens comentava l'Enric.R. entre unes i altres coses havia passat la Festa Major i amb gran enyor s'esperava la de l'any següent.
I així, aquestes vivències queden impregnades dins el cor com una part important de la vida de tots, que en recordar-la ens fa reviure la il·lusió i encomanar-la a les noves generacions, als salomonencs i salomonenques del futur. Visca la Festa Major!
