dimarts, 29 de setembre del 2026

10è festival DI(VI)NES lletres, música i vi "A casa de na Clementina Arderiu Cadaqués, 1959





El festival Di(vi)nes celebra aquest any 2026 la seva desena i última edició després d'una dècada de visibilitzar la creativitat de les dones a través de la poesia, la música i el teatre. Aquest festival també dona a conèixer els productes del territori promocionant els vins de la nostra terra i l'avellana de Reus.

El Punt de Lectura hi ha tornat ha estar present  col·laborant en l'activitat i en la difusió de la cultura.

El passat divendres 25 de setembre va tenir lloc la seva cita a la Cooperativa Agrícola de Salomó amb l'espectacle poètic i musical "A casa de na Clementina Arderiu" amb dramatúrgia i direcció de Jordi Folck i producció d'Hola Creador. 

La representació teatral ha permès visualitzar la figura de Clementina Arderiu, la seva vida i obra . Clementina Arderiu va ser una de les veus destacades de la poesia catalana del segle XX de la que aquest any 2026 es commemora  el cinquantenari de la seva mort. L'espectacle forma part dels actes commemoratius de l'Any Clementina Arderiu.

En l'esdeveniment s'ha servit el vi "La Fou El Sender" (DO Terra Alta) i un tast de l'avellana de Reus.

El nombrós públic assistent ha gaudit d'una vetllada cultural inoblidable. 



FESTES D'AGOST: Pregó



Aquest any la Comissió de Festes de l’Ajuntament ha proposat  al Punt de Lectura fer el pregó  en els actes de celebració de les Festes d’Agost.  Com ens agrada participar en la vida del poble i també ens agrada poder dir la nostra, vam acceptar fer-lo i parlar del nostre poble: Salamó.

 Aquí us el deixem!

“Podem dir que Salamó és un poble petit, si parlem de superfície, però no és tan petit quan parlem de la vida que té el poble, de les tradicions, del paisatge singular, de les paraules pròpies que no volem que es perdin, dels costums, del patrimoni cultural, del nostre estimat Ball del St. Crist, de la gent i sobretot de les ganes de festa....aquí no ens guanya ningú. Només cal mirar el calendari quan comença el mes d’agost.

Per parlar del nostre poble, avui, ho farem pensant amb els cinc sentits perquè els sentits permeten a les persones  percebre la informació, les sensacions i interactuar amb el mon que ens envolta. Així que començarem parlant de tot allò que és veu. La vista.

Salomó té un color que ens identifica: el verd. El verd de les vinyes que s’estén pel conreu, que s’enfilen pels costers i configuren un paisatge que ens recorda que aquesta terra té història, que comporta feina i molta paciència. El verd clar de les oliveres que aguanten el sol. El verd fosc dels garrofers que suporten el fred i veuen passar els anys. El verd de l’escut del nostre poble, és el fons que sosté el canelobre. Aquest verd que ens identifica i distingeix del contrincant, el que fa suar les samarretes als equips de futbol i als equips del club de bitlles i també en el seu dia el del club ciclista de Salomó.

Podríem continuar amb els verds de la nostra vida, perquè diuen que el verd és el color de l’esperança i l’esperança és vida.

 I no podem deixar d’escoltar els sons de la vida d’un poble. L’oïda.

Per aquells que som de la terra sentim el vaivé dels tractors i escoltem el sotracs que fan quan passen trafiquejant amunt i avall perquè ens recorden que aquí la feina no s’atura. Aquell soroll que per algú de fora, només és un soroll, pels salomonencs forma part de la banda sonora del poble de la mateixa manera que ho és el campanar i les campanes que venten tot indicant que és la una.

I tenim l’oïda fina també quan a les 5 del matí escoltem la xerrameca de les orenetes que cada dia es planten davant la finestra, o més tard, quan cau la solana i passem pel passeig per anar a refrescar-nos a la piscina i escoltem el concert inacabable de les cigales que canten, o a la tarda el parrup dels tudons que habiten a la copa dels arbres del passeig o de la Pista. O el soroll del vent que mou les capçades dels àlbers al torrent  o rebrega les fulles dels plataners a la carretera. O l’alegria de l’estiu quan arriba la nit i se senten les corredisses dels més petits  que criden pels carrers, i mes tard, com n’és de plaent el silenci de la negra nit contemplant el cel, sabent que mai arribarem a tocar els estels.

 Però si que sentirem a la nostra pell la frescor de la matinada d’aquests calorosos dies d’estiu que sembla que no s’acabin mai i llavors arriba la fredor, t’acarona els peus i et fa arraulir entre els llençols, és el tacte.  I quan arriba l’hivern quan busquem l’escalfor del sol a les galtes i el pagès ho agraeix al defora entre vinyes i oliveres, quan va  a podar o llaurar, o a treballar la terra. Aquesta terra nostra que quan la xafes notes que és aspre, eixuta, però alhora  treballada ens ho dona tot. O senzillament busquem aquells bancs del poble que estan estratègicament situats perquè facin de recer els dies de fred i ens deslliurin de l’aire que ens revolta i ens talla la pell i ens fa agafar els refredats.

I no podem deixar de parlar dels sentits perquè Salamó també fa olor. Olfacte.

Fa olor de terra mullada després de ploure, de farigola i de romaní quan vas per les rutes saludables, de ginesta quan arriba la primavera... però sobretot sobretot, hi ha una època de l’any que els carrers s’omplen d’olor, d’una olor característica i esperada: és l’olor de calçot. En el moment que s’encenen les primeres fogueres per coure els calçots i s’enlairen les fumeroles, qualsevol persona amb olfacte i una mica de gana, sap on pot trobar un bon àpat.

I això ho assaborim amb el Gust. Gaudim del calçot i el gaudim amb el gust del vi jove de la collita, apreciem quan li canvia el color i el gust es fa més intens. Ens agrada el sabor de l’oli nou quan surt del trull i també del vell que ens dona l’essència a la cassola. Gust de taula parada, gust de pa compartit, gust de vi a la copa i de dinars que s’allarguen més del compte. Perquè si una cosa tenim els salomonencs i salomonenques és una bona disposició:

1.        Bona disposició per seure a taula.

2.        Bona disposició per fer petar la xerrada.

3.        Bona disposició per brindar.

4.        I sobretot bona disposició per celebrar. Per celebrar les festes d’agost, perquè celebrar:

-És trobar-nos.

-És saludar aquell veí que durant l’any veiem poc.

-És parlar amb qui fa temps que no ho fem.

-És veure créixer els nens i nenes del poble.

-Es recordar els que ja no hi són.

-És riure.

-És ballar.

-És fer poble.

-És aquest moment del “pa amb tomaca” que ens tornem a seure junts. I és aquí on passa una cosa molt especial i ÉS QUE HI SOM TOTS ELS SALAMONENCS I SALAMONENQUES:

-Els de sempre i els que han arribat fa poc.

-Els que hi ha nascut i els que un dia van decidir que aquest era el seu lloc.

-Els petits, els grans, els joves i els que ja no ho són tant, TOTS compartint la festa, la conversa i les rialles.

És llavors enmig els xivarri de plats, gots, converses creuades i de rialles, que ens adonem de l’estima pel nostre poble perquè Salamó no és només un lloc:

•         Salamó és la seva gent.

•         Salamó es fet de les coses petites que entre tots les fem grans.

•         És un arbre de Nadal que surt d’una conversa.

•         És engrescar-se i organitzar un sopar de carrer.

•         És recollir les cadires en un tres i no res quan tot s’acaba.

•         És sentir-se orgullós de poder dir “aquest jovent ens prepara la festa sense res a canvi”

•         És saber que a la taula sempre hi cap algú més.

•         És el camp de futbol ple de gent.

•       És la música, el ball i moltes coses més, però sobretot Salamó som tots naltros. Un poble que es fa gran perquè té memòria, ganes de compartir i de continuar fent coses tots plegats.

 

VISCA LES FESTES D’AGOST I VISCA SALAMÓ.