Aquí us el deixem!
“Podem dir que Salamó és un poble
petit, si parlem de superfície, però no és tan petit quan parlem de la vida que
té el poble, de les tradicions, del paisatge singular, de les paraules pròpies
que no volem que es perdin, dels costums, del patrimoni cultural, del nostre
estimat Ball del St. Crist, de la gent i sobretot de les ganes de festa....aquí
no ens guanya ningú. Només cal mirar el calendari quan comença el mes d’agost.
Per parlar del nostre poble,
avui, ho farem pensant amb els cinc
sentits perquè els sentits permeten a les persones percebre la informació, les sensacions i
interactuar amb el mon que ens envolta. Així que començarem parlant de tot allò
que és veu. La vista.
Salomó té un color que ens
identifica: el verd. El verd de les vinyes que s’estén pel conreu, que
s’enfilen pels costers i configuren un paisatge que ens recorda que aquesta
terra té història, que comporta feina i molta paciència. El verd clar de les
oliveres que aguanten el sol. El verd fosc dels garrofers que suporten el fred
i veuen passar els anys. El verd de l’escut del nostre poble, és el fons que
sosté el canelobre. Aquest verd que ens identifica i distingeix del
contrincant, el que fa suar les samarretes als equips de futbol i als equips
del club de bitlles i també en el seu dia el del club ciclista de Salomó.
Podríem continuar amb els verds
de la nostra vida, perquè diuen que el verd és el color de l’esperança i
l’esperança és vida.
I no podem deixar d’escoltar els sons de la
vida d’un poble. L’oïda.
Per aquells que som de la terra
sentim el vaivé dels tractors i escoltem el sotracs que fan quan passen
trafiquejant amunt i avall perquè ens recorden que aquí la feina no s’atura.
Aquell soroll que per algú de fora, només és un soroll, pels salomonencs forma
part de la banda sonora del poble de la mateixa manera que ho és el campanar i
les campanes que venten tot indicant que és la una.
I tenim l’oïda fina també quan a
les 5 del matí escoltem la xerrameca de les orenetes que cada dia es planten
davant la finestra, o més tard, quan cau la solana i passem pel passeig per
anar a refrescar-nos a la piscina i escoltem el concert inacabable de les
cigales que canten, o a la tarda el parrup dels tudons que habiten a la copa
dels arbres del passeig o de la Pista. O el soroll del vent que mou les
capçades dels àlbers al torrent o
rebrega les fulles dels plataners a la carretera. O l’alegria de l’estiu quan
arriba la nit i se senten les corredisses dels més petits que criden pels carrers, i mes tard, com n’és
de plaent el silenci de la negra nit contemplant el cel, sabent que mai
arribarem a tocar els estels.
Però si que sentirem a la nostra pell la
frescor de la matinada d’aquests calorosos dies d’estiu que sembla que no
s’acabin mai i llavors arriba la fredor, t’acarona els peus i et fa arraulir
entre els llençols, és el tacte. I quan arriba l’hivern quan busquem
l’escalfor del sol a les galtes i el pagès ho agraeix al defora entre vinyes i
oliveres, quan va a podar o llaurar, o a
treballar la terra. Aquesta terra nostra que quan la xafes notes que és aspre,
eixuta, però alhora treballada ens ho
dona tot. O senzillament busquem aquells bancs del poble que estan estratègicament
situats perquè facin de recer els dies de fred i ens deslliurin de l’aire que
ens revolta i ens talla la pell i ens fa agafar els refredats.
I no podem deixar de parlar dels
sentits perquè Salamó també fa olor. Olfacte.
Fa olor de terra mullada després
de ploure, de farigola i de romaní quan vas per les rutes saludables, de
ginesta quan arriba la primavera... però sobretot sobretot, hi ha una època de
l’any que els carrers s’omplen d’olor, d’una olor característica i esperada: és
l’olor de calçot. En el moment que s’encenen les primeres fogueres per coure
els calçots i s’enlairen les fumeroles, qualsevol persona amb olfacte i una
mica de gana, sap on pot trobar un bon àpat.
I això ho assaborim amb el Gust. Gaudim del calçot i el gaudim amb
el gust del vi jove de la collita, apreciem quan li canvia el color i el gust
es fa més intens. Ens agrada el sabor de l’oli nou quan surt del trull i també
del vell que ens dona l’essència a la cassola. Gust de taula parada, gust de pa
compartit, gust de vi a la copa i de dinars que s’allarguen més del compte.
Perquè si una cosa tenim els salomonencs i salomonenques és una bona
disposició:
1. Bona disposició per seure a taula.
2. Bona disposició per fer petar la xerrada.
3. Bona disposició per brindar.
4. I sobretot bona disposició per celebrar. Per celebrar les
festes d’agost, perquè celebrar:
-És trobar-nos.
-És saludar aquell veí que durant
l’any veiem poc.
-És parlar amb qui fa temps que
no ho fem.
-És veure créixer els nens i
nenes del poble.
-Es recordar els que ja no hi
són.
-És riure.
-És ballar.
-És fer poble.
-És aquest moment del “pa amb
tomaca” que ens tornem a seure junts. I és aquí on passa una cosa molt especial
i ÉS QUE HI SOM TOTS ELS SALAMONENCS I SALAMONENQUES:
-Els de sempre i els que han
arribat fa poc.
-Els que hi ha nascut i els que
un dia van decidir que aquest era el seu lloc.
-Els petits, els grans, els joves
i els que ja no ho són tant, TOTS compartint la festa, la conversa i les
rialles.
És llavors enmig els xivarri de
plats, gots, converses creuades i de rialles, que ens adonem de l’estima pel
nostre poble perquè Salamó no és només un lloc:
• Salamó
és la seva gent.
• Salamó
es fet de les coses petites que entre tots les fem grans.
• És
un arbre de Nadal que surt d’una conversa.
• És
engrescar-se i organitzar un sopar de carrer.
• És
recollir les cadires en un tres i no res quan tot s’acaba.
• És
sentir-se orgullós de poder dir “aquest jovent ens prepara la festa sense res a
canvi”
• És
saber que a la taula sempre hi cap algú més.
• És
el camp de futbol ple de gent.
• És
la música, el ball i moltes coses més, però sobretot Salamó som tots naltros.
Un poble que es fa gran perquè té memòria, ganes de compartir i de continuar
fent coses tots plegats.
VISCA LES FESTES D’AGOST I VISCA
SALAMÓ.
