Sortiré de nit a trencar les cadenes dels estels.
La llibertat, quina cosa més maca de dir
i més encara de recollir.
No hi ha ésser més lliure que un ocell
en mig d’un camp de blat.
Llibertat, llibertat, és bona? dolenta? qui ho sap?
Jo tan sols puc dir que la llibertat del meu cor
arriba al cel quan fa sol.
Llibertat prohibida per tantes persones,
i llibertat tan estimada. Una veu pregunta:
-com et sents? -com em sento? -en pau.
I em diu:- qui es pensa lliure no ho és
i qui ho és, no ho sap.
Vivim en una terra tan imperfecte
que amb la nostra imperfecció aprenem,
ens fem més forts i també passius.
La llibertat és decidir per tu mateix,
sense cap mena de fre,
sense cap mena d’impediment.
Amb llibertat hi ha vida, la llibertat no té preu.
Visca la llibertat!
Llibertat per pensar, triar i viure.
La cultura és el far de la llibertat,
posa llum a la foscor de la ignorància,
i així, el foc d'ocell en poder desplegar les ales
troba LA LLIBERTAT.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada