DIA MUNDIAL DE LA POESIA

El Punt de Lectura celebrat, un any més,  el Dia Mundial de la Poesia. Petits i grans ens hem sentit protagonistes amb la paraula dels nostres poetes.

S'ha iniciat la celebració amb la lectura del poema " Illa secreta" que Jaume Pont ha creat especialment per aquest dia i que s'ha traduït a més de 20 llengües.

El poema s'ha llegit en català, castellà, francès, alemany, anglès, àrab i bassari amb la participació dels nostres col·laboradors. 

Tot seguit els petits rapsodes del poble han començat el recital amb els poemes que duien preparats o bé han escollit de l'itinerari poètic que durant tota la setmana ha estat distribuit pels establiments de Salomó. 

A continuació s'hi ha afegit la resta de participants fent honor als diferents autors que componien l'itinerari poètic: Joan Brossa, Montserrat Abelló, Joan Vinyoli i Pere Quart

Hem volgut acabar l'acte tots plegats i hem confegit dos poemes col·lectius, un pels infants i un pels adults. 

Seguint els passos de Jaume Pont l'hem titulat "L'Illa"

Poema infantil

L'illa és al mig del mar,

sota l'aigua,

molt lluny és.

Cada dia, a l'illa,

els ocells canten i els nois es cansen.                                                                             Al mar sempre hi ha illes,

a l'illa hi ha un drac que porta diners.

És plena de terra.

L'illa és creada per amor, pau i felicitat.

L'illa és bonica però no tot és bonic.

Si t'imagines una illa,

imagina allí una poesia.

Al mar hi ha l' illa,

a l' illa em sento feliç.

Envoltada de mar, enmig d'oceans

cada dia jugo a l'illa.

      

Poema d'adults

ILLA

Illa perduda en el temps,

llunyana, misteriosa i secreta.

Illa rodejada d'aigua.... llunyana.

Illa estimada, plena de records i anyorança.

Misteriosa i encantada restes solitària 

enmig la mar blava.

Vas reben les onades de la mar

sota la lluna clara i el cel estrellat.

Fas de magnífic continent independent,

ple de lletres,

on sons i silencis es donen la ma

i fan un món, un món petit, aillat.

I dins el gran cercle brillant de la lluna

la gavina m'observa 

i Saturn divaga vestit de plom,

melanconia..... la fam no em deixa pensar.

Viure o no viure, il·lusió perduda

com un bocí en mig la immensitat.

Illa blava i bonica                                                                                   

on cavalquen les lletres revoltes
per trobar entre les ones la POESIA.