dissabte, 28 de març de 2015

DIA MUNDIAL DE LA POESIA


El Punt de Lectura celebrat, un any més,  el Dia Mundial de la Poesia. Petits i grans ens hem sentit protagonistes amb la paraula dels nostres poetes.
S'ha iniciat la celebració amb la lectura del poema " Illa secreta" que Jaume Pont ha creat especialment per aquest dia i que s'ha traduït a més de 20 llengües.
El poema s'ha llegit en català, castellà, francès, alemany, anglès, àrab i bassari amb la participació dels nostres col·laboradors. 
Tot seguit els petits rapsodes del poble han començat el recital amb els poemes que duien preparats o bé han escollit de l'itinerari poètic que durant tota la setmana ha estat distribuit pels establiments de Salomó. 
A continuació s'hi ha afegit la resta de participants fent honor als diferents autors que componien l'itinerari poètic: Joan Brossa, Montserrat Abelló, Joan Vinyoli i Pere Quart
Hem volgut acabar l'acte tots plegats i hem confegit dos poemes col·lectius, un pels infants i un pels adults. 
Seguint els passos de Jaume Pont l'hem titulat "L'Illa"

Poema infantil

L'illa és al mig del mar,
sota l'aigua,
molt lluny és.
Cada dia, a l'illa,
els ocells canten i els nois es cansen.                                                                             Al mar sempre hi ha illes,
a l'illa hi ha un drac que porta diners.
És plena de terra.
L'illa és creada per amor, pau i felicitat.
L'illa és bonica però no tot és bonic.
Si t'imagines una illa,
imagina allí una poesia.
Al mar hi ha l' illa,
a l' illa em sento feliç.
Envoltada de mar, enmig d'oceans
cada dia jugo a l'illa.





      









Poema d'adults

ILLA

Illa perduda en el temps,
llunyana, misteriosa i secreta.
Illa rodejada d'aigua.... llunyana.
Illa estimada, plena de records i anyorança.
Misteriosa i encantada restes solitària 
enmig la mar blava.
Vas reben les onades de la mar
sota la lluna clara i el cel estrellat.
Fas de magnífic continent independent,
ple de lletres,
on sons i silencis es donen la ma
i fan un món, un món petit, aillat.
I dins el gran cercle brillant de la lluna
la gavina m'observa 
i Saturn divaga vestit de plom,
melanconia..... la fam no em deixa pensar.
Viure o no viure, il·lusió perduda
com un bocí en mig la immensitat.
Illa blava i bonica                                                                                   
on cavalquen les lletres revoltes
per trobar entre les ones la POESIA.









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada